Tradicions, costums i tocs Imprimeix Correu electrònic

Antigament, les campanes repicaven durant tot l'any, només restaven en silenci des del Dijous Sant fins al Dissabte de Glòria, que eren substituïdes per matraques i maces de fusta. Era tradició, per alguna gent de Sant Feliu, recollir dotze pedretes, que havien de portar a sobre tot l'any, abans no acabessin de tocar les campanes el Dissabte de Glòria per prevenció del llamp i de la tempesta. També és tradició que per Sant Llorenç el campaner estrenyi els tirants de les campanes, ja que és l'època en que el jou està més sec.

 

Les campanes es poden tocar de tres maneres diferents:

REPICANT 
            
            
Amb la campana quieta, es pica el batall contra la campana, rítmicament. 

BRANDANT

           
Es balanceja la campana fent que el batall piqui d'un costat a l'oposat.

VOLTANT

           
Brandant la campana, es porta a seure o plantar-la (posar-la cap per avall). Un cop plantada, es pot voltar de dues maneres:« a la valenciana», que és quan volta sense parar; i «a la catalana», que és quan els campaners dominen les voltes de la campana per portar un ritme determinat, d'això se'n diu tenir seny, ja que la campana també rep el nom de seny (al fonedor de campanes se l' anomena mestre de seny); quan els campaners perden el domini de la campana, se'ls diu que han perdut el seny.

Les campanes han estat i són un element de convocatoria i d'informació al poble. Es distingeixen diversos ritmes segons el missatge que es vulgui transmetre. D'aquesta manera de comunicar el missatges se'n diu tocs.

A Sant Feliu tenim coneixement que s'ha tocat, com a tocs religiosos: 
          - a festa
          - a morts (que es distingia entre home i dona), 
          - a albat (de nen o de nena), 
          - a bateig, 
          - a processó, 
          - a Glòria (el dissabte de Glòria),
          - a ofici i
          - a l'àngelus;

com a tocs civils: 
          - a foc, 
          - a sometent i 
          - a tempesta.
            El toc de tempesta es tocava amb la Rarímia, que era la més gran, i segons explica el Baró de Maldà, el seu toc era considerat molt efectiu.

Antigament també es tocaven les campanes a petició per algun motiu familiar o de festa.

Actualment, toquem les campanes en totes les festes tradicionals de la nostra Ciutat i del nostre País, i també per algun esdeveniment extraordinari, tant cultural com religiós, com per motius d'interès públic o esportiu.