Campanes i campaners Imprimeix

«Qui ara vulgui fer de campaner, ha d'ésser o molt missaire o un guillat».

Abans de la mecanització de les campanes, el campaner les feia funcionar manualment; i no deuria ser una feina gaire ben pagada ja que per poder subsistir havia d'exercir altres oficis. La seva feina consistia a tocar els tocs que informaven a la comunitat dels diferents esdeveniments, tant religiosos (l'àngelus, a Missa, a Morts,...) com civils (a sometent, a foc, a tempesta, ...). A Sant Feliu de Llobregat, l'ofici de campaner es va acabar amb la guerra civil, i els dos darrers campaners foren Isidre Cañameras i Ramon Cañameras (pare i fill). Després de la guerra no tenim constància que hi hagués cap campaner d'ofici, i l'última persona que les va tocar va ser en Bartomeu Ros.


El patró dels campaners és Sant Paulí de Nola. Nascut a Bordeus l'any 355, en el si d'una família cristiana, fou ordenat sacerdot a Barcelona cap a l'any 394. Es traslladà a Nola i formà una comunitat d'ascetes. Durant el primer decenni del segle V fou consagrat bisbe de Nola. La llegenda ha volgut veure en ell el primer que va usar les campanes per al culte, tant és així que primitivament les campanes eren anomenades «paulines» o «noles». Diu la tradició que, en agraïment a Barcelona, Sant Paulí va donar a la ciutat una de les primeres campanes que és la que la gent creia que es trobava en el campanar d'espadanya de la capella de Santa Llúcia. La festivitat del nostre patró és el 22 de juny. També són advocadesses de les campanes i dels campaners Santa Àgata i Santa Bàrbara.