Actualment en el campanar tenim CINC campanes: la de Sant Pere, situada al costat del carrer Pi i Margall, que és la més gran i antiga (pesa uns 800 Kgr., aproximadament, i és de l'any 1791), la rarímia, que està situada al costat de la plaça de la Vila, la de Sant Llorenç, coneguda també com la Llorença i la d'Ave Maris Stella, ambdues de l'any 1946; i finalment la de Sant Jordi, la més petita. Però no sempre ha estat així.

El 1508 el nostre campanar, probablement d'espadanya (també dit de cadireta), tenia dues campanes. Al 1639 el rector Jeroni Oriola batejà una altra campana amb el nom de Llorenç, Jeroni i Mateu.

Tenim la referència que el 1787 el campanar era quadrat i tenia quatre campanes en els seus finestrals, dues de grans i dues de petites, i una de les grans, la Rarímia, s'utilitzava per tocar les hores; a més, en una paret de l'església hi havia un altre campanaret amb una petita campana que s´utilitzava per tocar els quarts.

El 1788 es va haver de refondre la campana de Sant Llorenç perquè probablement s'havia esberlat. Sabem que el 1870 encara existia la torre del campanar, ja que un grup de vilatans, sumant-se a les protestes contra les lleves cridades pel general Prim, s'hi van fer forts.

En el mes de juny de 1892 va començar l'excavació dels fonaments de l'actual campanar, mentrestant les quatre campanes van ser col.locades al campanar d'espadanya de sobre la porta d'entrada de l'església.

El 1933 s'acabà la construcció del campanar nou, però no s'hi van poder posar les campanes ja que el mes de juliol de 1936 va esclatar la guerra. El mes de setembre de 1936 les campanes van ser estimbades del campanar d'espadanya i foren foses a Can Beltran per fabricar material de guerra.

La torre del campanar va ser l'únic element de l'església que es va salvar de la destrucció, ja que es va utilitzar com a torre d'observació i s'hi va instal.lar un canó antiaeri.

Acabada la guerra, Mn. Tomàs Garcia i Mn. Lluís Brugaroles, portaren dues campanes d'un magatzem de recuperació militar, que foren beneïdes i pujades al campanar el mateix any: aquestes eren la de Sant Pere i la de Santa Maria; degut a què la campana de Santa Maria estava esberlada, el 1946 va ser fosa i del seu metall en sortiren dues noves campanes: la de Sant Llorenç (la mitjana) i l'Ave Maris Stella (la petita).