Durant el setembre del 1936, les campanes de la nostra església parroquial de Sant Llorenç foren estimbades i destruïdes, entre les que hi havia la campana Rarímia. Una campana amb una llarga història i tradició, que havia estat fosa el 1685, per primer cop, i el 1787 per segon cop, en honor del compatró Sant Rarími, i que havia estat el burdó del campanar.

No solament n´haviem trobat referencies al llibre d´obits de l'Arxiu Parroquial sinó que el mateix Baró de Maldà, en el seu Calaix de Sastre, ens en parlava.

L´any 1998, varem encetar la campanya económica que culminaria el amb la gran festa a la Plaça de la Vila, el 7 d'octubre de 2000, a la que assistiren més d´un miler de persones.

Gràcies als donatius particulars i al patrocini de l'empresa Airtel, la nova campana presideix el finestral de la plaça de la Vila. Ja no és el bordó del campanar, però si la que te en so millor i més llarg.

Va ser fosa a l´empresa Paccard de Sevrier-Lacd'Annency, França, amb un pes de 925 kg. I està afinada amb la nota "La".

Porta quatre relleus: el central amb la imatge de Sant Rarími, fet per l´escultor santfeliuenc Manel Castelló, a dreta i esquerra respectivament, la Creu de Sant Jordi i l´emblema dels "Amics de les tradicions de Sant Feliu" i al costat oposat de Sant Rarimi, l´emblema del Jubileu i la inscripció: "Sant Feliu del Llobregat". Sota del relleu del Sant s'hi pot llegir també un fragment dels goigs: "Oh! Rarimi Màrtir Sant! Socorreu aquell que us crida." I "He brandat per primer cop el 12 d´octubre de 2000 / Festa de Sant Rarími".