Les Mercedàries vàrem arribar a Sant Feliu el 28 d'octubre del 1879. El procés d'aquesta arribada va ser llarg.

Estava interessat en la vinguda de les Mercedàries a Sant Feliu, el Rector de la Parròquia que era Mossèn Jaume Ribas i Torrents. Coneixia les monges de Martorell i va sol·licitar a les Superiores majors una fundació a Sant Feliu. El 1876 va morir Mn. Jaume Ribas i tot quedà paralitzat. El nou Rector Mn. Lluís Serra va arribar el juny de 1877 i no es va interessar pel projecte. Però sí que ho va fer Mn. Josep Oriol Ribas i Roca, nebot del Rector anterior i el seu germà Jaume Ribas i Roca, en aquella època, alcalde del poble.

Va haver-hi una reunió de la "Junta de las Escuelas" del poble i es va decidir que les Mercedàries fundessin una escola.

Les Mercedàries aquí eren molt conegudes ja que la Superiora de la Comunitat i el Col·legi de Martorell era de Can Parellada i moltes famílies d´aquí enviaven les seves filles al Col·legi de Martorell.

Les Religioses que van arribar el 28 d'octubre del 1879 eren: Mª Cervelló Parellada, Mª Remedios i Mª Vicenta.

La gent del poble les va rebre amb tots els honors i gran satisfacció ja que era el primer Col·legi religiós que s'establia a Sant Feliu.

L'endemà varen enviar un ofici a l'alcalde (primer alcalde constitucional) Tot just l'any anterior s'havia aprovat la segona Constitución Española. A l'ofici es presentaven com noves ciutadanes i li notificaven l'obertura de l'escola al nº 169 de la carretera (actualment , 229) casa propietat d'en Jaume Romagosa.

En aquell temps, fa 123 anys, les monges ja feien propaganda. Els dos "serenos" del poble varen repartir per les cases 800 targetes que deien:

" La Rda. M. Comendadora y demás religiosas instaladas en esta villa, Carretera nº 169, participan a Vd.: Que abrirán clase de enseñanza, en la que procurarán dar la debida instrucción moral y religiosa a las niñas que se digne confiarles".

El 27 de gener de 1880 es va inaugurar la capella. Joaquim Planas va regalar l'altar i Miquel Parellada el Sagrari fet per ell mateix.

Aviat el local de la carretera va resultar insuficient i es va construir un edifici apropiat (inici de l'actual) amb una part dedicada a Escola i una altra a Convent.

Al maig de 1882 ja estava acabat. Constava de planta i dos pisos, als quatre vents, amb patis i un tros de vinya amb arbres fruiters. Com anècdota podem dir que tot plegat va costar 34 o 60 mil pessetes. La inauguració i benedicció va tenir lloc el 29 de maig de 1882, festa de la Pentecosta. Hi va assistir l'Ajuntament en ple i nombrós públic. L'Església va ser beneïda pel Dr. Josep Morgades, Bisbe de Barcelona.

Al gener de 1891 el nombre d'alumnes era de 150. La Comunitat la formaven 10 monges. L'Escola anà seguint una trajectòria normal, fins l'any 1936 en que esclatà la guerra civil de 1936-39.

Les Monges van haver de sortir del Col·legi precipitadament i van ser acollides caritativament per famílies del poble. Amb seguretat sé que unes d'elles varen ser les famílies Prats, Cussó i Rodón però també d´altres que lamento no saber concretat. Aquest acolliment va durar fins que van poder trobar refugi a diverses famílies de Barcelona en que es passava més desapercebut.

Acabada la guerra el Col·legi s'obrí de nou i es va començar la reconstrucció de l'església que es va acabar l'any 1947.

També es va beneir la nova imatge de la Mare de Déu que es va fer amb aportacions econòmiques de famílies del poble, recaptades per la Sra. Teresa Batlle casada amb en Ramón Rodón pares d'en Jordi Rodón que tots coneixem. Hi ha dos petites curiositats:

* La Mare de Déu porta dins documents pertinents a l'època i els noms de les famílies que contribuïren a que es pogués fer.

* La cara del Nen Jesús esta inspirada en la cara del Ramón Rodón quan era nen.

A mitjans del anys 50 la Religiosa Mª de la Mercè Martínez, superiora de la Comunitat, avançant-se als temps, amb inquietud social i esperit mercedari obrí una Residència per noies treballadores immigrants de la resta d'Espanya al mateix recinte del Col·legi. Eren 54 noies, com que interferien amb el treball del col·legi, es van traslladar a dos pisos propietat de la fàbrica " El aluminio" on treballaven la majoria d'elles. Allí varen ser ateses per dos o tres Religioses. Després, com que els pisos eren insuficients, es va construir l'edifici del carrer de les Roses amb el nom de Residència Betània.

El Col·legi segui una trajectòria normal adaptant-se sempre a la legislació vigent.

Actualment té les seccions d'Educació Infantil, Primària i Secundària. A més, una sèrie d'activitats complementàries : Angles, Natació, Teatre, Audiovisuals, Esports...

L'AMPA (associació de Mares i Pares d'Alumnes) col·labora amb el professorat i organitza activitats extraescolars amb la finalitat de completar la formació dels alumnes conscients que una bona formació serà el seu millor futur.

Alguns punts són la constant de l'educació integral que l'escola ofereix als alumnes:

L'educació cristiana potencia els valors humans, la responsabilitat, el respecte, la llibertat...

La preparació intel·lectual i social per poder afrontar el futur professional i personal dels alumnes amb les màximes garanties d'èxit.

L'atenció personalitzada dels alumnes ajuda a les finalitats que el col·legi s'ha proposat.

Ara hi ha a l'escola 670 alumnes i té 2 línies, de 3 fins a 16 anys.

Consulta la pàgina web del col·legi

Continuant amb la trajectòria social abans anomenada, direm que aprofitant una herència de la família de la mare Mª de la Mercè, es comprà els terrenys del carrer Roses, Brugarolas i amb moltes penes i treballs contant amb la col·laboració del bons Santfeliuenses i de la Congregació s'aixeca el que avui es Llar Betània, Capella Nord, i la casa de Roses nº 60. Es pot dir que els esforços van donar molt bon resultat, doncs durant vint o vint-i-cinc anys es va treballar força bé.

La Capella Nord no ha deixat de treballar des de les hores com a sucursal de la Parròquia, catequesis, casaments, etc.. això ho sabem molt bé el Padre Jañez, i la Madre Eloisa, que son els qui s'encarreguen d'aquest servei.

Més endavant un grupet de Monges joves recolzades pel Carisma d'alliberació de captius van tenir la pensada que seria bo, que s'ajudés a les noies que tenien problemes amb la justícia o sigui que gaudien de llibertat condicional i no tenien on anar. Van demanar suport a la Congregació i a la Generalitat i es va tirar endavant uns quants anys més tard. Al veure que no entraven vocacions, la direcció es va donar a un sacerdot que ajudat d'un bon voluntariat està realitzant aquest treball amb molta dignitat.

La casa de C/ Brugarolas 29

La Congregació preveient una mica el futur es va construir una casa acomodada per monges grans. Fins arribar aquests anys va servir per una comunitat educativa però ara actualment ja hi som els de la joventut acumulada, o sigui, el de les "jubilades jubiloses". Som avui dia unes deu. La nostra tasca primordial és la pregària i ajudant-nos unes a les altres procurant ser bones veïnes amb la gent que ens envolta.