Padres
SANT PERE AD VINCULA Imprimeix Correu electrònic

La Congregació de SANT PERE AD VINCULA (en català Sant Pere entre cadenes), fundada en Marsella el 1 d'agost de 1839 pel p. Carlos José-María Fissiaux (que va voler ser per als joves marginats i inadaptats un ANGEL ALLIBERADOR), amb la finalitat d'oferir assistència social per a nens i joves necessitats de protecció i reinserció social, inicia la seva activitat a Espanya el 1 de juliol de 1884 a l'oferir-se-li dirigir a Barcelona la Casa Municipal de Correcció. Molt aviat tindrà obra pròpia denominada Asil Durán.

Els Religiosos de San Pedro ad Víncula, atents a necessitats pedagògiques dels joves menors de característiques especials, procedents de famílies desestructu-radas, i com annex de l'Asil Durán, obren en 1909 un centre en la finca denominada de Ca Cors de Cornellà de Llobregat. També servirà com casa de Noviciado dels religiosos. Estada que durarà quatre anys. Immediatament es traslladarà a Sant Feliu on continua aquesta bella labor.

A Sant Feliu s'instal·la durant  mes de maig de1913. La Congregació buscava una finca de cultiu on atendre de forma diferent a alguns alumnes de l'internat del centre de Barcelona. Va ser una compra de dues hectàrees a la Sra. Figueres, qui només va demanar una pensió vitalícia. En la finca havia una casa en la llinda de la qual de la porta principal encara podem llegir una data referencial de la seva antiguitat:1761. És part de la façana de l'edifici que mira al parc Nadal, i davant d'ella la precedeixen dues esveltes palmeres.

A aquesta propietat se li dóna el nom de "Vila de la Salut" que pren el seu nom del veïnatge de la riera el vessant de la qual té origen en els pujols on es troba l'antiga ermita de La nostra Senyora de la Salut. En l'actualitat és el Col·legi Verge de la Salut, que popularment també se li coneix pel "Col·legi dels Padres".

L'edifici va ser transformat, engrandit i embellit en successives etapes, sobretot durant l'adreça del P. Dreosti que va dirigir la casa de 1919 a 1927. Albergava una cinquantena d'alumnes.

A la fi de l'any 1930 es van emprendre noves importants construccions sota l'adreça del P. Teodoro. La casa va sofrir una veritable metamorfosi. Dormitoris, classes, menjadors, camps d'esbarjo, àmplia horta, etc. Tot això construït amb visió pràctica i intel·ligent. La Capella mereix esment especial: era l'admiració de practicants i de quants la visitaven.

Amb aquesta ampliació rebien atenció uns 120 nens, que estaven en règim d'internat i procedien de la institució mare, l'Asil Durán de Barcelona. Aquests nens, massa joves per a aprendre un ofici manual, rebien ensenyament i educació proporcionades a la seva edat i se'ls envoltava amb tots les cures que requerien la seva complexió delicada.

La guerra civil de 1936 a 1939 va suposar un parèntesi de la presència dels Religiosos. Les forces militars i paramilitars s'ensenyoreixen del centre. Van capturar a quatre Religiosos i poc després van ser assassinat a Pallejà, al costat del riu Llobregat. Les restes mortals d'aquests quatre Religiosos reposen en el cementiri local de Sant Feliu. Per a nosaltres és un viu record i un exemple de fidelitat en el seguiment del Senyor fins a les últimes conseqüències.

Durant la contesa fratricida, els ocupants de la institució van pretendre atendre als interns, però molt aviat els van col·locar en famílies de la ciutat. L'immoble va continuar fent les funcions de caserna. Van realitzar algunes reformes que molts àdhuc recorden: van construir una Piscina, sent durant molts anys l'única en Sant Feliu, i van dividir la Capella en diferents pisos, dedicant l'inferior a Sala d'Actes. Avui tenim la referida Sala, la Capella i el Cor d'aquesta.

Acabada la guerra, amb els pocs efectius humans que havien quedat, es reprèn la presència dels Religiosos i, amb ells, la diferents activitats: Internat de beneficència i Postulantado. Són anys difícils, especialment en menjar, però al mateix temps anys d'una intensa comunió amb les gents de la ciutat. La intercomunicación d'aliments era la seva màxima expressió.

En les dècada dels quaranta i cinquanta, es continua amb l'atenció social i s'obre aula(s) per a acollir, en règim d'escola, a alumnes de les famílies de la localitat. A la fi dels cinquanta, disminuïxen les necessitats socials i augmenten les necessitats escolars. És llavors, en l'any 1960, quan es pren la decisió de canviar l'oferta a la societat. Quedava enrere la Colònia Escolar "Vila de la Salut" i naixia el Col·legi Verge de la Salut. En el curs 1962, tot l'alumnat formava part del Col·legi, encara que encara quedaven alguns asilats.

La Congregació, fidel al seu carisma i amb experiència que "val més prevenir que corregir", roman atenta a les manques locals sorgides amb l'efecte de la immigració en la dècada dels 60, i es planteja oferir ensenyament oficial -i pràcticament gratuïta- amb una formació en valors cristians obrint el centre a tots. Sorgeix el lema de: "UN COL·LEGI PER A TOTS".

Amb aquesta inquietud es comencen a madurar possibles projectes. En l'any 1963 es concreta a instituir una Secció Filial d'Institut d'Ensenyament Mig del que mancava aquesta zona del Baix Llobregat. Un parèntesi de presència del P. Bustillo, al que la Congregació li havia confiat aquesta missió, retarda el projecte.

Tornat per segona vegada d'Argentina, aixecarà l'edifici de la Plaça Catalunya i, al gener de 1968, comença la tan enyorada Secció Filial.

Aquella realitat ens permet avui dia la continuïtat d'oferir un ensenyament postobligatoria en règim de concert. L'esmentat concert entre la Congregació i l'Administració fa possible l'assistència d'alumnes de qualsevol classe social econòmica ja que l'Administració cobreix les despeses denominades d'adreça i docència i una part dels de manteniment als quals les famílies han de contribuir amb una mòdica quantitat.

Tan aviat com ha estat possible, ens hem anat acollint també al règim de subvencions, tant en l'ensenyament Primari com en la Preescolar. En els començaments del segle XXI, són atesos uns mil alumnes/as, des dels tres anys fins que acaben el Batxillerat (18, 19 o 20 anys). En l'actualitat el segon cicle d'Infantil gaudeix de Subvenció; la resta de cursos, de Concert.

Els dos terços de la finca que fins a l'any 1960 constituïen una fructífera horta, van ser sacrificats per a crear espais d'esport per als alumnes.

Els Religiosos de la Congregació que actualment vivim en Sant Feliu, en col·laboració amb 60 Professors, 12 persones en Administració i Serveis i l'entusiasme d'alguns pares i col·laboradors, vam intentar que l'oferta feta a la societat en el camp de l'ensenyament, de l'educació i de la evangelización abast la qualitat, dignitat i fidelitat que la societat civil i el poble de Déu esperen d'una institució religiosa.

La nostra Congregació, l'única masculina en Sant Feliu, donada la condició clerical d'alguns dels seus membres, no ha dubtat mai a col·laborar amb les dues parròquies en el camp pastoral i, especialment els sacerdots, en el camp ministerial. La Capella del Col·legi ha ofert i segueix oferint culte públic els diumenges i festius, en comunió amb la parròquia de Sant Llorenç. També cap destacar la comunió cordial, en el camp pastoral, amb les diferents comunitats de religioses, situades en la nostra ciutat.

Esperem i vam desitjar que aquesta informació serveixi per a un major coneixement del que som i oferim i, al mateix temps. aprenguem a valorar, respectar i compartir tot el que va orientat al bé comú.

19 març 2005