Una mica d'Història

En el 1905, l'estat caòtic de l'Estat francès, posava en greu situació les institucions religioses, impossibilitades d'exercir la seva missió. La persecució religiosa de principis de segle abans ressenyada, va anar una prova dura per a l'Institut; però com sempre, el sacrifici acceptat i ofert va donar fruits.

Decidides a observar la vida religiosa integral, les Germanes del Bon Salvador no van ser secularizadas i elles van confiar en temps millors. Efectivament, la simiente va ser fecunda i l'Institut va estendre les seves branques cap a les nacions veïnes.

El 16 de setembre de 1907, va instal·lar un convent en Ca l’Erasme de San Feliu, mitjançant un contracte d'arrendament de la finca que els van cedir els germans don Joan i don José Bertrand Salses, d'ascendència francesa i d'arrelades conviccions religioses.

Arribada de les Monges Franceses a Sant Feliu

Dia 16 de setembre de 1907. El tren de Port-Bou arriba a l'estació de França amb retard. Les monges viatgeres, procedents de Albi i amb destinació San Feliu es dirigeixen a la fonda de l'Univers. Estan cansades de les emocions del dia i del llarg viatge de 12 hores. No obstant això, havent sopat, van acordar fer-se un volt (encant de Barcelona!) perquè "LA PERFECTA ORGANITZACIÓ DELS TRAMVIES PERMET UN LLARG PASSEIG EN POC TEMPS", el recorregut nocturn les meravella; constaten que "Barcelona és una ciutat moderna sense gens que envejar a les grans ciutats de França".

Cap a les 10,30 del matí del 17 de setembre, les Germanes de Albi arribaven A Ca l’Erasme. Abans ja havien realitzat la seva primera visita a l'església parroquial.

Com la planta baixa de l'edifici de Ca l’Erasme estava inhabitable, es van instal·lar en el primer pis (actualment dependències de l'ESO). Per a fer-se el menjar havien portat de Albi tot ho necessari... però s'havien oblidat la sal. Justin i Léon es van anar al poble a comprar-la. El seu aspecte i la seva llengua no hagué de resultar molt familiar, perquè apunta Léon en el seu diari: "Ens miraven com si fóssim uns óssos del Caucas"

PERQUÈ A SANT FELIU?

Llegeixo els Annals: "Quan la Mère Roumégoux va visitar per primera vegada Ca l’Erasme, va cantar dintre seu aquella frase del salm : "Aquí viuré per sempre..." Va tenir clara consciència que la Providència la portava de la mà. Sobretot en veure que, del terrat es podien distingir els cims de Montserrat: "Aquesta es una terra especial, una terra consagrada a la Très Sainte Vierge, Reine du Bon Sauveur, Notre Dame de Montserrat, Reine de la Catalogne"

Aquesta devoció a la Mare de Déu de Montserrat va doncs marcar la pietat de les primeres "Monges Franceses". Fins el punt que el primer acte important de la comunitat, l’acolliment de la primera Superiora, va tenir lloc al Santuari de la Moreneta el dia 23 de setembre. I diu la crònica que malgrat les emocions i les responsabilitats en perspectiva, aquell dia "els cors se sentiren enfortits en baixar de Montserrat".

Al llarg dels anys

En el 1908 es va obrir el Col·legi amb internat, havia 5 alumnes. En 1910 es va inaugurar el "xalet". Un anunci va aparèixer en l'Avantguarda i poc després ho presenta com "SANATORIUM DU BON SAUVEUR, tractament de malalties nervioses, (histerismo, neurastenia...) Exclusiu per a senyores l'estat de les quals necessita una temporada de repòs..."

L'actual Residència Santa Teresa va substituir al Sanatori. Existeix, doncs, des de fa poc més de 50 anys. En ella van conviure ja senyores residents de nacionalitat francesa, anglesa, alemanya, russa, polonesa... Actualment totes són del país.

La inauguració de l'any 1913

El diumenge, dia 28 de setembre de 1913, quan cap a pocs dies s'havien complert els sis anys d'haver-se establert en San Feliu el Col·legi (internat) del Bon Salvador, es va desencadenar un temporal cap al migdia que va deixar inundades els carrers de la població. L'obra naixent es va veure a punt de ser ofegada. Una germana va estar a punt de ser arrossegada per l'aigua. Els senyors Salses i Molins, el contractista van venir a veure'ns i esbrinar les pèrdues que la catàstrofe havia ocasionat en la nostra casa.

Moltes persones han ajudat els monges d’Albi a transformar "Ca l’Erasme" en una llar de relacions humanes, d’experiències d’amistat i vida cristiana: Mossèn SOLER, Rector de Sant Llorenç. Angelina COMAS i ARGENTÓ, va anar a Albi, enviada pel Sr. Rector, per a ensenyar la llengua a les monges.

En 1936, la guerra va sorprendre a un grup de nenes internes, algunes de les quals són avui monges. Anys molt durs per a tots: desconfiances, recels, fam, por, ansietat. En la porta d'entrada en el Comitè Local havia posat un cartell: "Aquesta casa està sota la protecció del poble".

Després es va instal·lar aquí el Departament Comercial de l'Ambaixada i el Consulat de França. Així es va facilitar que algunes Germanes poguessin regressar al seu país... Es van quedar aquí solament cinc Monges a cura de tot. I tot era més aviat variopinto: nenes, malaltes del "xalet" (actual Residència), gent de Barcelona que s'havia refugiat aquí. Sor Illera va haver d'aprendre a fer molt menjar amb poques coses... igual que qualsevol mare de família.

La Comunitat torna a trobar-se de nou un diumenge de Pentecosta, 28 de maig de 1939. La mare Blanquet, superiora llavors, i Madame Durand van poder explicar a les Germanes la seva experiència de presó en una checa de Barcelona.

Al llarg d'aquests anys la Comunitat ha mantingut fins a avui l'impuls inicial de les primeres Monges vingudes de Albi en 1907. Des de les 5 alumnes inscrites en 1908 fins a avui que el Col·legi conta amb 1150 alumnes i gràcies a l'ajuda de Déu, que es va fer molt palesa en nombroses ocasions, i el suport i la col·laboració de moltes persones amigues ens considerem, doncs, continuadores d'una història senzilla però viva.

Després de diverses acomodacions, el mateix edifici de la Residència és actualment acollidora residència familiar on conviuen en simpàtic veïnatge amb el Col·legi, un grup de senyores.

EN L 'ACTUALITAT

En el Col·legi tenim la majoria de l'alumnat de Sant Feliu, però hi ha un nombre significatiu d'alumnes que vénen d'altres pobles del Baix Llobregat com Sant Joan Despi, Cornella, Sant Boi, Viladecans i altres.

Com en totes les escoles del Bon Salvador ens proposem despertar en els alumnes el millor d'ells mateixos, afavorint el desenvolupament de la persona en totes les seves dimensions, educant el sentit de la llibertat, de la responsabilitat, del respecte, de la pertinença a un grup en un clima que ajuda als joves a obrir-se al missatge evangèlic, segons els ensenyaments i directrius de l'Església.

El Col·legi consta de 4 etapes de les quals Infantil està subvencionada, Primària i ESO concertades i el Batxillerat privat.

Ensenyem religió en cada nivell i intentem transmetre una vivència cristiana. Amb els petits de P3 a 3er de Primària fem celebracions aprofitant els moments més significatius de l'any escolar, uneixo al principi de curs, altre en Nadal, altre en la festa del P. Jamet (el fundador) i finalment a final de curs. Per a la resta de cursos celebrem una Eucaristia al trimestre.

Per a portar a terme aquesta obra treballem en estreta col·laboració amb un equip que es compon de la titularitat, d'un equip d'adreça, dels professors, del personal educatiu i el personal d'administració i serveis. 

La Residència situada en un entorn agradable, envoltada d'arbres i flors i animada pels riures i alegria dels nens acull a unes 30 ancianes, a les quals intentem donar una qualitat de vida dintre d'un ambient familiar. Les ajudem a viure aquesta etapa oferint-los els serveis que necessiten, per a aconseguir-lo ens ajudem del personal assistencial i sanitari.

Com en el Col·legi, ens preocupem d'oferir a les residents la dimensió espiritual. Per a això poden assistir a les misses dels alumnes i les quals celebrem en la comunitat els dissabtes i diumenges, si ho desitgen reben el sagrament de la penitència i de la unción dels malalts. Gràcies a mossèn Pere podem oferir-los aquests serveis.

Una germana, conjuntament amb una germana Hospitalària i altra germana Mercedària, dues vegades per setmana va a la parròquia de Sant Joan Baptista, anima a un grup de senyores del barri i duu el grup de Vida Creixent.

De vegades acollim alguns grups de la parròquia o de la comarca del Baix Llobregat que es reuneixen per a trobades en les nostres instal·lacions i jardins.

Fonts: Annales de Bon Sauveur.- Journal de Léon Roucoules.- Tradició oral i records