maria

La imatge que venerem en aquesta ermita fou tallada per Josep Maria Camps i Arnau acabada la Guerra Civil del 1936-1939 i és una representació la Mare de Déu amb el nen Jesús sota l’advocació de la salut i que va substituir una altra d’anterior que fou cremada al començament de la dita guerra.

Els nostres avantpassats la posaren sota aquesta advocació per demanar-li la seva intercessió davant de Crist veient les penúries que passaven.

El Nou Testament no ens diu molta cosa de Maria, però si que sabem que era parenta d’Elisabet, del llinatge d’Aaron i que vivia a Natzaret.

Segons el Protoevangeli de Jaume (apòcrif) era filla de Joaquim i d’Anna els quals la comprometeren a Josep, del llinatge del rei David.

L’àngel Gabriel anuncià a Maria que seria Mare per obra de l’Esperit Sant. Poc després, Maria, visita a Elisabet per fer-li saber la bona nova. Elisabet, que era tinguda per estèril, també espera criatura, el futur Joan Baptista. En aquesta trobada neix el Magnificat.

Josep assabentat de l’estat de Maria, decideix deixar-la, secretament, però un àngel li descobreix els designis divins i Josep desisteix.

Per un edicte de Cessar August, Josep i Maria han d’anar a Betlem de Judea a empadronar-se, i és allí on naixerà Jesús.

Uns mags visiten la família per adorar al nou nat i li ofereixen: or, encens i mirra. Assabentat el rei Herodes del naixement de Jesús, el qual els mags anomenen el rei dels jueus, inicia la matança de tots els nadons del seu regne per tal d’eliminar-lo, i és per això que Josep, Maria i Jesús, fugen cap a Egipte, i no tornaran fins a la mort d’aquest.

Establerta la família a Natzaret, Maria no torna a aparèixer fins el viatge al Temple de Jerusalem i a les bodes de Canà. També acompanyà a Jesús a la creu i als apòstols durant la Pentecosta.

Segons la tradició va morir a Éfes, tot i que d'altres diuen que fou a Jerusalem, acompanyada per Joan, l'evangelista fins a la seva mort.